Els conflictes entre pares i adolescents són gairebé universals. Un cert grau de tensió és normal i fins i tot necessari: l’adolescent necessita separar-se, posar a prova els límits, construir la seva pròpia identitat. Però quan els conflictes es fan crònics, intensos o afecten el benestar de tots, val la pena buscar suport.
Sota el conflicte, hi ha necessitats
Molts conflictes familiars semblen tractar-se del que semblen —el mòbil, els deures, l’hora de tornar— però en realitat expressen necessitats no satisfetes de les dues parts.
L’adolescent pot estar dient: “necessito sentir que confieu en mi”, “necessito espai per ser jo mateixa”, “necessito que m’escolteu sense jutjar-me”.
Els pares, per la seva banda, poden estar dient: “necessito sentir que estàs bé”, “necessito que em deixis acompanyar-te”, “necessito que les meves preocupacions siguin reconegudes”.
Quan el conflicte es veu des d’aquesta perspectiva, canvia.
El cicle del conflicte
Sovint, els conflictes familiars es perpetuen per cicles que es repeteixen: un membre de la família fa alguna cosa, l’altre reacciona, la reacció genera una resposta, i tot plegat s’escala. Sense eines per sortir del cicle, les mateixes discussions es repeteixen una vegada i una altra amb una intensitat creixent.
Com trencar el cicle
Trencar el cicle requereix que algú faci alguna cosa diferent. Normalment, és l’adult qui té més capacitat per fer-ho, perquè té més recursos emocionals i no està en plena construcció identitària.
L’acompanyament familiar ajuda a identificar els cicles, entendre les necessitats de cada membre, i construir maneres de comunicar-se que no generin escalada.
Si aquest article t'ha resultat útil i vols parlar-ne amb mi, pots escriure'm sense compromís.