La comunicació familiar és una de les queixes més habituals quan les famílies arriben a demanar ajuda. “No ens entenem”, “sempre acaba en discussió”, “parla amb mi però no m’escolta”. La bona notícia és que la comunicació és quelcom que es pot aprendre i millorar.
Comunicació no és només parlar
Un dels grans malentesos sobre la comunicació familiar és creure que el problema és que no es parla prou. Però moltes famílies parlen molt i, tot i així, no es comuniquen. Comunicar-se implica escoltar de veritat, no només esperar el torn per parlar.
Escoltar per entendre, no per respondre
Una de les diferències més importants en la comunicació és entre escoltar per entendre i escoltar per respondre. Quan escoltem per respondre, ja estem pensant en el que diran quan l’altre acabi; quan escoltem per entendre, deixem que el que l’altre diu ens arribi realment.
Practicar l’escolta activa vol dir:
- Mirar la persona mentre parla
- No interrompre ni completar les frases de l’altre
- Fer preguntes per entendre millor, no per qüestionar
- Reflectir el que has entès abans de respondre
Parlar en primera persona
Una altra eina clau és aprendre a parlar des del “jo” en lloc del “tu”. “Quan fas X, em sento Y” en lloc de “sempre fas X, i és molt molest”. El primer obre conversa; el segon la tanca.
Quan la comunicació és molt difícil
Quan les dinàmiques estan molt instal·lades i cada intent de conversa acaba en conflicte, un acompanyament familiar pot ser útil. No per donar la raó a ningú, sinó per crear un espai on tothom pugui ser escoltat.
Si aquest article t'ha resultat útil i vols parlar-ne amb mi, pots escriure'm sense compromís.