Una de les queixes més freqüents de pares i mares d’adolescents és que “no hi ha manera de parlar amb ells”. L’adolescent es tanca, no explica res, o respon amb monosíl·labs. I sovint, darrere d’aquesta queixa, hi ha una preocupació real i molta impotència.
Per què l’adolescent es tanca?
L’adolescència és un procés de separació necessari. Per construir la pròpia identitat, els adolescents necessiten distanciar-se dels pares i crear un espai propi. Tancar-se no sempre significa que alguna cosa va malament: moltes vegades és simplement el procés natural.
Però hi ha factors que poden dificultar la comunicació:
- Sentir que seran jutjats o que les seves emocions no seran preses seriosament
- Experiències prèvies en què explicar coses va derivar en conflicte
- Por que els pares s’alarmin o reaccionin amb excés
- Simplement necessitar temps per processar primer ells mateixos
Claus per mantenir la connexió
Escolta sense solucionar. Quan un adolescent explica alguna cosa, el primer impuls dels adults sovint és donar consells o tranquil·litzar. Però el que moltes vegades necessiten és sentir-se escoltats, no resolts.
No facis de cada conversa una oportunitat de corregir. Si cada vegada que comparteix alguna cosa rep una lliçó, acabarà deixant de compartir.
Respecta els seus moments. Els adolescents no sempre estan disponibles quan ho estan els adults. Aprendre a estar present sense pressionar és clau.
Cuida el teu propi estat emocional. La teva ansietat com a pare o mare pot fer que l’adolescent acabi cuidant-te a tu en lloc de sentir que tu el cuides a ell.
Quan demanar ajuda
Si la comunicació familiar és molt difícil o hi ha situacions que et preocupen, la teràpia per a l’adolescent —i de vegades el treball familiar— pot ser un suport important.
Si aquest article t'ha resultat útil i vols parlar-ne amb mi, pots escriure'm sense compromís.