L’ansietat i l’autoexigència sovint van de la mà. Moltes persones que arriben a teràpia descriuen una veu interna constant que jutja, compara i mai troba que és suficient. I al costat d’aquesta veu, l’ansietat: tensió al pit, dificultat per descansar, sensació que sempre hi ha alguna cosa per fer.
L’autoexigència no és motivació
Hi ha una confusió molt freqüent: creure que l’autoexigència és el que ens fa avançar. En certa mesura pot ser-ho, però quan s’exagera, en realitat bloqueja. L’autoexigència excessiva neix de la por —por a no ser suficients, por al fracàs, por a decebre els altres— i funciona com un mecanisme de control que genera exactament l’ansietat que vol evitar.
El cos com a indicador
La Teràpia Gestalt posa molta atenció al cos. L’ansietat no és només una experiència mental: es manifesta com tensió muscular, respiració curta, malestar digestiu, dificultat per adormir-se. Aprendre a reconèixer aquests senyals és el primer pas per no deixar que s’acumulin.
Treballar-ho en teràpia
En un procés terapèutic, l’objectiu no és “eliminar” l’autoexigència, sinó entendre d’on ve i trobar una relació diferent amb un mateix. Sovint, darrere d’una autoexigència molt alta hi ha creences apreses en la infància o experiències que van deixar la sensació que valer havia de ser conquistat.
La teràpia ofereix un espai per explorar tot això sense pressió, i per aprendre a tractar-se amb la mateixa comprensió que tindries amb algú que estimes.
Si aquest article t'ha resultat útil i vols parlar-ne amb mi, pots escriure'm sense compromís.