L’adolescència és una de les etapes vitals en què l’autoestima és més fràgil i més important alhora. El cos canvia, la identitat es forma, les relacions amb els iguals prenen un protagonisme enorme, i la mirada dels altres es converteix en un mirall constant.
Construint identitat
Durant l’adolescència, la pregunta central és: ¿qui soc? Aquesta pregunta, que sembla senzilla, implica un treball intern intens: separar-se de la mirada dels pares per construir una pròpia, experimentar, equivocar-se, descobrir gustos i límits.
Quan aquest procés es viu amb poca seguretat interna o amb un entorn molt crític, la autoestima pot quedar molt tocada.
Senyals d’alerta
Alguns signes que l’autoestima d’un adolescent pot necessitar suport:
- Comentaris freqüents d’autocrítiques intenses (“soc un desastre”, “no valc res”)
- Evitar situacions socials o activitats per por al fracàs o al ridícul
- Comparació constant amb els altres, especialment a través de les xarxes
- Necessitat molt alta d’aprovació externa
- Canvis d’humor intensos lligats a com el tracten els altres
El paper de la teràpia
En teràpia, l’objectiu no és “posar autoestima” des de fora, sinó acompanyar l’adolescent a construir una relació més sana amb ell o ella mateixa. Això implica explorar d’on venen les creences que té sobre si mateix, i trobar una mirada pròpia més amable i realista.
La relació terapèutica, que és un vincle de confiança i sense judicis, ja és en si mateixa una experiència reparadora.
Si aquest article t'ha resultat útil i vols parlar-ne amb mi, pots escriure'm sense compromís.